Els aminoàcids actuen com a quelants naturals, unint-se a minerals essencials com el ferro, el zinc i el manganès, i facilitant la seva absorció per les arrels de les plantes. Aquest procés de quelació evita el bloqueig de nutrients al sòl, un problema comú amb els fertilitzants convencionals, garantint que les plantes rebin un subministrament equilibrat de micronutrients. Per exemple, la glicina i l'àcid glutàmic milloren l'absorció de calci i magnesi, fonamentals per a la fotosíntesi i el desenvolupament del fruit. En augmentar l'eficiència de l'ús de nutrients (NUE), els fertilitzants d'aminoàcids redueixen la necessitat d'aportacions químiques excessives, reduint els costos i minimitzant la contaminació ambiental.